Definitivament no va ser el millor dia per anar a Anaga, però era el dia que, sobre el paper i des de Barcelona, havíem escollit. I important, el dia que teníem permís per passar per aquesta part d'Anaga, la més protegida de totes, el sender Encantat del Pijaral
I realment és un camí preciós, bosc de laurisilva molt tupit, vas quasi de nit. Tot molt xulo fins que va començar a ploure. El roque Anambro, a dos terceres pert del camí al mirador, és l'últim que vam veure, per què al Mirador de Cabezo del Tejo, tot era boira i aigua. Tant plovia que una part de la tornada la vam fer per la carretera.
Al poc d'arribar al cotxe, va deixar de ploure, quina gràcia.... La tornada a casa la vam fer per San Andrés (on vam dinar) i la platja de las Teresitas, de sorra blanca portada des del Sahara. I ens va sobtar que, amb la "fama" que té aquesta platja, no hi hagués al poble més hotels i més apartaments. Restaurants si. Està com aturat en el temps.
Berta Solanas
|
