Dos en un dia. Petites rutes entre Osona i el Ripollès, entre Santa Maria de Besora i Ripoll.

BAUMA D'EN TEIXIDOR

Era la sortida alternativa a la ferrada Teresina -Montserrat- per a aquells a qui no els agraden les ferrades, són massa petits o no tenien prou nivell per fer-la. La idea d'anar a les Baumes del Teixidor la van donar des de Gurb. L'Àngela, l'àvia, ho havia comentat quan vam anar al Pont Cabradís, a l'octubre, ja que ho havia vist a TV3 en un reportatge. Així, a les 10:30 i ja esmorzats ens vam trobar a la plaça Bisaura de Sant Quirze de Besora, els Gabarró-Solanas (sense el Lluís), els Rigola-Solanas al complert i la família de les Angeles (Àngela, Mia i Àngels) amb el pare, el Dídac.

Duiem 4 ressenyes, més la memòria de l'àvia. I cap de les 5 coincidia. Això ens va portar a fer molta més volta de la necessària però també a omplir més el dia. És una ruta molt senzilla i que passa per aquell tipus de paisatges que no tenen anomenada en les rutes de les maravelles de Catalunya però que, sense gent, són tant o més fantàstics que els que si que hi surten. La ruta està molt poc indicada. Porteu mapa.

Deixem el cotxe al trencall de l'Espunyola -veure fitxa tècnica- i la primera pujada fins a aquella casa abandonada és forta. A la casa, un formós fruiter en flor. No ens posem d'acord en si és una pomera, una perera o una prunera -potser a casa, en Miquel en resoldrà el dubte-. A partir d'aquí el camí fa suaus pujades i baixades. El terra és molt humit i al roures i alzines hem d'afegir les flors que anem trobant: han arribat les prímules o primaveres. Hi ha moltes i es van intercalant perfectament amb les fetxeres: blanques, blaves i liles.

En arribar al primer trencall, i molt liats per les ressenyes que tenim, trobem uns cliclistes -les úniques persones que veurem al llarg del dia-. El camí és el de la dreta. La Marta veu aleshores una marca de pintura -blava però molt descolirida- en una pedra del terra. El camí segueix planejant i a la nostra esquerra continuem vieient el gran tall que ha fet la riera de Milany al llarg del temps. Impressionant si t'acostes al marge. A l'altra banda del torrent veiem una casa molt maca, és el Teixidor. I mirant cap a la nostra esquerra el nucli de Llaers a sobre d'una promontori.

En anem acostant al punt per on passarem la riera i que és un dels indrets importants de la ruta d'avui. L'aigua la tenim a tocar. Primer la sentim, després la veiem. La riera fa cascades i tolls d'aigua. Trobem un pas per passar-la -després tornarem per aquí- però decidim anar fins al pont i la cascada més gran. És realment bonica i això que no passa massa aigua. El pont només té una barana i alguns passen una mica de por per que les fustes volen relliscar. Però no és res, ben agafats a la barana i amb l'espectacle al fons de la cascada és un moment.

Passada la cascada és quan ens emboliquem. El camí més evident és anant cap a l'esquerra com, per cert, fa l'Àngela, l'avia de la família de Gurb. Però el paisatge s'obre i ens sembla que no pot ser. Així que decidim passar per una porteta que hi ha en una tanca metàl·lica -erroooor- Anem pujant fins a trobar un gran prat i la pista que passa per sobre de la cascada. Pensem que és un bon lloc per dinar -i ho hagués estat si fos el camí correcte-. Segon error que fem, en comptes de tirar cap a l'esquerra seguim endevant a la vora d'una altra riera més petita. Resultat, seguim pujant de manera que ens trobem a la part superior de les baumes. Trobem una pista -anem en el mateix sentit que l'aigua de la riera- fins a una casa abandonada -el Burbau-. Amb l'ajuda del mapa ens situem i busquem corriols de baixada. Ens endinsem en un d'ells fins a sortir a una pista inferior que passa just a sobre de la bauma del Teixidor. Caminant de nou com l'aigua de la riera trobem un indicador en un camí de baixada: B.S. a 900 mts. Fem la broma, Berta Solanas a 900 mts. El que està a 900 metres és la imponent bauma del Teixidor, habitada fins fa 50 anys, i una pollancrera que li feia de jardí.

Inspecció de la casa, fotos i a dinar. Són dos quarts de dues i les nenes tenen gana.

La tornada és super curta. Seguim la pollancrera (d'esquenes a la bauma cap a l'esqerra) i en uns minuts trobem el pas a gual de la riera. Arribem d'hora als cotxes i decidim acostar-nos als Bufadors de Beví, un altre espectacle de la natura.

BUFADORS DE BEVÍ

A les rutes de la revista Descobrir també surten els bufadors però vam anar pel camí que havíem fet en una altra sortida i que podeu llegir clicant aquí. La Rut, la Irene i la Marta, que ja havien estat es van quedar als cotxes. La resta, cap als Bufadors. És una zona amb cavitats subterrànies, algunes explorades i altres no, per on surten a l'exterior bufarades d'aire fred. És per a sentit sensacions diverses: veure com al tirar fulles surten del forat, com et congeles a l'acostar-te a un forat, etc.

És una àrea de bosc molt humit, amb molta molsa. La diferència i la singularitat d'aquesta zona es nota més quanta més calor fa i quan tots els faigs tenen fulla. Aleshores sembla que el dia es faci quasi de nit. Ara, al març la diferència era menor.

El camí per aquest tram dels Bufadors acaba quan trobem la roca de la Serra de Beví. És com una placeta. A la dreta un passadís de roca (mínim 15 metres d'alçada), a l'esquerra més obert. En total, des dels cotxes, una mitja horeta. No deixeu d'anar-hi si hi sou a la zona.

Berta Solanas