La Marta inicia la ferrada assegurant-se al cable de vida

És la tercera vegada que el grup es decideix a fer la ferrada de les Baumes Corcades. És dissabte i en Joan Roca ens acompanya. És un dels amics del Centre Excursionista de Centelles que la van muntar. Hem decidit tornar perquè l'Edu, la Sílvia i l'Ignasi la puguin fer. És llarga i et pots escapar dels trams difícils. És bona per començar.

	En Joan Roca revisa l'equipament de l'Edu

Així les coses, a dos quarts de 9 ja som a l'aparcament de la ferrada. Som una bona colla: els Gabarró-Solanas sense la Rut, els Anton-Sales sense la Irene, la iaia Consuelo, els Rigola-Solanas al complert, en Marcel i en Joan Roca. Finalment, l'Ignasi no va poder venir.

Anem fins a l'inici de la via. La iaia Consuelo, la Cèlia, la Meritxell, en Pau i la Berta esperen que vingui la dona del Joan Roca, la Núria, i la seva filla petita, la Maria. Porten un dissipador per tal que en Pau provi una mica. Quan hi som tots, enfilo al Pau fins a fer tres canvis de mosquetons. Li costa, però ho fa bé. Al final de la ferrada, quasi al cim, ho tornarà a provar. I la següent via que faci podrà ser de veritat.

Inici de la ferrada, el Pau s'ho mira amb interès

En Pau apren a passar els mosquetons

Mentre uns anem pujant pel camí, Puigsagordi amunt, els ferraderos no paren. El primer tram és fàcil. Arriben al pont nepalí, 68 metres. S'ha de decidir si el passen o no. La Marta i la Pilar, que ja ho havien passat, decideixen anar per la variant. La resta, endavant. La Sílvia fixa la mirada en un punt, en una fàbrica i, sense aturar-se, arriba al final. Ha seguit, punt per punt, les indicacions d'En Joan.

Per aquí hem de baixar? la pregunta de la iaia Consuelo

Els que fan la ferrada es troben ja en el tercer tram, el que van obrir fa dos anys. És molt atlètic i cansat, i la Marta i la Sílvia decideixen passar pel un alternatiu molt més fàcil.

Els caminadors fa estona que hem arribat al punt d'inici de l'últim tram. Fins a aquest punt, el camí passa per dins del bosc. En un punt travessa la ferrada, en un altre la deixem a l'esquerra i en un tercer passem per sobre del pont. A estones es fa complicat per a una dona de 74 com la iaia Consuelo. En diversos trams hi ha cordes que ajuden a salvar el desnivell. Però ella, més o menys ràpid, aconsegueix anar pujant.

És en aquesta estona que la Meritxell fa la frase del dia: PERQUÈ ELS GOSSOS NO SEGUEIXEN LES MARQUES GROGUES? Si us plau, traieu-nos de la nostra ignorància. Els amos del gos feien la ferrrada i l'animal pujava pel camí, com nosaltres. En un moment donat, sentia les veus a sota i es va despistar.

En Pau a punt d'arribar a la bandera	L'escala del tram final, costa arribar-hi

Mentre esperem a prop de la carretera que vinguin els ferraderos, els nens juguen, mengem i tots, excepte la iaia Consuelo, decidim tirar amunt, fins al cim. Ella rebrà els que surten del tercer tram i es queda amb la Marta, que passa d'acabar la via.
El que queda, dos passos molt extraplomats que has de passar molt de presa i amb molta força. A la Meritxell li costa horrors pujar. Si no fos per la paciència de la Núria, jo ja li hauria fotut quatre crits.

Abans d'arribar al cim, com que ho havíem promès, en Pau s'enfila de nou als ferros. Des del costat de la bandera, la Núria vigila que ho faci bé. La Berta és a baix. Són 5 ferros que fan una mica d'extraplom. En Pau ho passa molt bé. El proper dia, ja el podrem enfilar de veritat.

A dalt, l'espera es comença a fer llarga. Els jocs no distreuen i comencem a baixar. A la Sílvia li ha costat molt passar els dos passos difícils, de fet, ha mig caigut en el mateix punt on ho va fer la Berta fa 3 anys. I en Joan la va salvar i ajudar també. Als altres els hi costa però aconsegueixen passar.

Vam passar força estona a dalt.

I és moment de baixar. Ens espera el dinar a Aiguafreda, en un restaurant (El Centre , 93 844 21 00, 677 45 23 15) que ja vam provar l'altre cop i que està molt bé pel que et cobren.

Berta Solanas