Turó de Salvaguarda

2003	2004	2005	2006	2007	2008	2009	2010	2011	2012
2013	2014	2015	2016	2017	2018	2019	2020	Sortides amb flors

Salvaguarda
26 de juliol de 2008: pujada tranquil·la sense nenes

Els Gabarró-Solanas tenien les filles de colònies i van decidir anar a la muntanya sense que ningú del grup de caminants protestés, el Lluís i la Berta solets. Van escollir el Salvaguarda, 800 de desnivell, zona espectacular, bon hotel enmig de la muntanya. Només una pega, una mica lluny per només un cap de setmana. Però tot i així ho van aprofitar prou: dissabte el Salvaguarda i diumenge la ferrada del Castellaso, a Sesué.

El Salvaguarda es pot sortir caminant des de Llanos de l'Hospital o començar la ruta al Pla d'Estan o al Pla de la Basurta. Nosaltres vam decidir pujar en autobús (a l'estiu no poden passar cotxes) fins a la Basurta i estalviar-nos 200 metres de desnivell de pujada. De baixada vam fer els 1.000.

Hi ha qui diu que la pujada és sosa, que sempre veus el cim. És veritat, però si mires cap a la teva esquena tens l'espectacular visió de les Maladetes, l'Aneto i els dos glaciars, sempre i quan els núvols i la boira ho permetin. A dues terceres parts de l'ascensió es passa pel portilló de Benasc, tradicional pas entre Espanya i França, entre els hospitals de Benasc i de Luchon. La banda francesa és molt més escarpada que l'aragonesa i a un quart d'hora trobes un refugi enmig de 4 bonics llacs.

Era finals de juiol, feia bon dia, i al cim quasi no s'hi cabia. Principalment per què hi havia un grup d'entre 20 i 30 persones que no van començar a baixar fins que no va arribar l'últim. Nosaltres vam començar a caminar a quarts de nou del matí i a quarts de tres ja tornàvem a ser a l'hotel.

Berta Solanas

Aquí us deixem una petita mostra de la nostra sortida:


Salvaguarda i Portilló de Benasc (esquerra)	Enmig del Portilló apareix la Forcanada


Lluís al mig del Portilló de Benasc	Llacs francesos i refugi del Portilló


Últim tram de la pujada, encara queden forces


Berta i els llacs francesos	Tots dos al cim amb l'Aneto al fons


Cap al nord, només boires	Durant uns moments vam veure l'Aneto

Cliqueu aquí per veure tota la cara nord del massís de la Maladeta des del cim del Salvaguarda.

Vistes des del Salvaguarda cap a l'oest:
Posets, Perdiguero i altres que no sabem identificar.

FITXA TÈCNICA

Salvaguarda, 2.738 mts

EN COTXE:
Des de Barcelona l'itinerari seria (almenys el que nosaltres fem): BCN-Lleida per l'A2. Sortida en direcció a la Vall d'Aran (N-230). A Benavarri girem a l'esquerra cap a Graus (N-123A) i després de passar aquesta població que no té variant, arribem a Benasc per la A-139 (entre Campo i Castejón de Sos -Congost de Ventamillo- és l'Eix Pirinenc -N-260-: ho notareu pel mal estat de la via, pertany a l'Estat). Seguim carretera amunt fins arribar al trencall cap a Llanos de l'Hospital. Un apartament ens convida a deixar el cotxe (al juliol i a l'agost només es pot passar en l'autobús que fa la línia Benasc-Pla de la Basurta.

HORARIS I DESNIVELLS

SITUACIÓ

ALÇADES

HORARIS

TEMPS PARCIAL

TEMPS TOTAL

DESNIVELL PARCIAL

DESNIVELL
TOTAL

Pla de la Basurta

1.920 mts

8:20

Ibon inferior de Villamorta

1.950 mts

8:45

25'

30 mts

Portilló de Benasc

2.490 mts

10:35

1:50'

2:15'

460 mts

490 mts

Descans

F. 10:50

15'

2:40'

Salvaguarda

2.738 mts

11:40

50'

3:30'

248 mts

738 mts

Descans i fotos

F. 12:00

20'

3:50'

Llanos de l'Hospital

1.754 mts

14:30

2:30'

6:10'

-984 mts

TOTAL ATURADES: 35'

ITINERARI

A PEU:
Des del pla de la Basurta agafem el camí (poc senyalitzat) que ens porta als Ibons de Villamorta. Quan arribem a l'inferior passem per sobre del rierol que li fa de desaigüe i seguim amunt. Cal mirar sempre de no anar-nos massa cap a l'est sinó anar girant cap a l'oest. La pujada cada cop és més forta. Hem de trobar el camí que, fent llaçades puja des del Pla d'Estan. Ara si que no hi ha pèrdua, i menys quan ja divisem el Portilló de Benasc. No és imprescindible però val la pena acostar-s'hi per veure la pujada des de França, el refugi i els llacs que es troben just a sota.
El camí continua de nou cap a l'oest. Queden uns 250 metres de desnivell. El primer tram, suau, el segon llaçades curtes i dretes i l'últim de nou més suau.
Abans del tram final trobarem l'únic punt delicat del dia. Es pot dir, però, que només ho és a l'hivern, quan hi ha neu. Ara, tot i que hi ha una corda per agafar-s'hi, es pot passar amb tota tranquil·litat. Això, si, sense fer el tonto.

El cim és allargassat amb unes vistes fantàstiques als 360 graus: Aneto, Maladeta, Forcanada, Posets, Perdiguero, Pics d'Alba, Mulleres i molts més que no sabem identificar.

TRACKS GPS
MAPA DE LA ZONA (105 kb)