A les flors d'aquesta sortida
A la fitxa tècnica
Caçadors, Pelay i Cua de Cavall
12 d'agost de 2012: sols per la "faja", amuntegats a la vall
A la sortida anterior
A la sortida següent


Primera excursió de l'estada a la Vall d'Ordesa de la família Gabarró-Solanas. La ruta és senzilla però llarga: pujar per la senda dels Caçadors, anar fins a la cascada de la Cua de Cavall per la Faja de Pelay i tornar pel fons de la vall passant per les grades de Soaso. La pujada la fas tota de cop, 500 metres de desnivell totalment verticals. Gairebé tota la vam quasi de nit. Per no passar tanta calor ens vam aixecar a les 5 de la matinada. A les 6 agafàvem el primer autobus i a dos quarts de set ja caminàvem. Un cop fet el desnivell, trobem el mirador i comença l'espectacle: davant tens Cotatuero, el ..., .... . I comença la baixada (que no la tornada), i van apareixen les grades de Soaso al llit de la vall, el Perdut, el Cilindro, la Bretxa de Roland, a estones el Taillon. Si mires enrera, els paredons a sobre teu et fan sentir petita. Tot és impressionant i les nenes, la Rut i la Marta veuen igual que nosaltres, el Lluís i la Berta. Però malgrat lo impressionant del paisatge, el "summum" va venir per les petites flors que vam trobar, els edelweis. Primer una, després dos, però després grups de 5, de 6. Moltes, moltes, moltes, impressionant.

En tota la Faja de Pelay vam trobar només dos o tres persones, però a l'acostar-nos a la cascada final de la vall, al camí que puja al refugi de Góriz, es va anar acumulant la gent. És l'habitual al mes d'agost i la baixad es va convertir en una romeria. Una aturadeta per fer fotos i menjar una mica i cap a vall. Ens quedàven 8 encara 8 kms que es van fer molt llargs.

6:30 hores, de nit però disposades a tot

Així es la pujada per la "Senda de los Cazadores"

Avís: el terreny és molt fràgil

Tobacor, a primera hora

S'ha acabat el desnivell, som al mirador: Espolon del Gallinero davant i Casco al fons

Marta i Rut: hi ha gana

Petit descans
La Rut, el Pic de Salarons i el Tozal del Mayo
 
Impressionant

D'esquerra a dreta: falsa bretxa i Dit, punta Bazillac, bretxa de Roland i Casc

Davant: Gallinero, Cotatuero i Tobacor
Al fons: Taillon, falsa bretxa i Dit, punta Bazillac, bretxa de Roland i Casc

Ara, més que gana, hi ha són

 
Punta Gallinero i Salarons
 

Muralla de la Fraucata, al fons a la dreta, el Tobacor

Ara veiem el fons de la vall d'Ordesa

No hi ha prous paraules: camí, vall, cascada, clavijas de Soaso i les Tres Sorores: Cilindre de Marboré, Mont Perdut i Añisco. I elles

Edelweis, les flors de neu
Entusiasmada amb les flors de neu

Les Tres Sorores: Cilindre de Marboré, Mont Perdut i Añisco -d'esquerra a dreta-

Serra de Cutas, els paredons que anem deixant a la nostra esquena

Tota la "Faja de Pelay"

Cascada de la Cua de Cavall, aquí es tanca la vall. A la dreta amb el Cilindre de Marboré

Les primeres bassetes del riu Arazas

Rut i Marta a ran d'aigua, i quina aigua

Riu Arazas: Grades de Soaso, la festa de l'aigua

Camí de tornada

Cascada al riu Arazas

Formes capritxoses fetes per l'aigua
Al pont d'Arripas

La Rut diu que no pot més, després comença a córrer

 
L'últim regal a la vista, el Tozal del Mayo
Tornar a dalt
FITXA TÈCNICA

Faja de Pelay

EN COTXE:
Als mesos de juliol i agost (comprovar dates a la web del Parc) no es pot entrar en cotxe particular a Ordesa. Per això hi ha un autobusos que surten periòdicament de Torla (l'autobús es paga però l'aparcament és gratuït) i que et deixen a la Pradera d'Ordesa. La resta de l'any els vehicles es deixen a la Pradera on hi ha un bar i un petit centre d'informació.
En qualsevol cas heu d'anar fins a Torla. Venint des de Barcelona, Girona, Tarragona o sud de Lleida crec que el millor camí es anar fins a Lleida ciutat, allà agafar l'autovia d'Osca (A-22, que s'acaba a Monzón) i, de seguida agafar l'A-138 cap a Barbastre. No heu d'entrar a la capital del Somontano, sinó seguir cap a Ainsa. A Ainsa (stop a dins del poble que forma moltes cues) heu d'anar a l'esquerra per la N-260 (Eix Pirinenc). Passareu per Boltaña i Broto, per desviar-vos per l'A-135 per arribar a Torla. Si aneu en vehicle propi, passeu Torla i a Pont dels Navarros gireu a la dreta: esteu entrant al Parc Nacional d'Ordesa. Uns quilòmetres més de carretera superestreta (els autobusos s'esperen en punts determinats per poder passar) us portarà a la Pradera d'Ordesa.
Des d'altres punts de Lleida es pot optar per pujar fins a Benavarri per la N-230, seguir fins a Graus per la N-123 i N-123a per continuar per la A-139 -direcció Benasc- fins a Campo. En aquest punt heu d'agafar la N-260 (Eix Pirinenc) fins a Ainsa i a l'stop abans citat, seguir recte. La resta igual.

HORARIS I DESNIVELLS

SITUACIÓ

ALÇADES

HORARIS

TEMPS PARCIAL

TEMPS TOTAL

DESNIVELL PARCIAL

DESNIVELL
TOTAL

Pradera d'Ordesa
1.310 mts
6:25
Mirador
1.956 mts
8:15
1:50'
1:50'
646 mts
646 mts
Descans i pica pica
Fins 8:35
20'
2:10'
Mallata de Abé
1.910 mts
10:10
1:35'
2:45'
-46 mts
-600 mts
Esmorzar
Fins 10:35
25'
3:10'
Cascada
1.758 mts
12:00
1:25'
5:35'
152 mts
-448 mts
Fotos
Fins 12:25
25'
6:00'
Pont d'Arripas
1.492 mts
14:20
1:55'
7:55'
-266 mts
-182mts
Pradera d'Ordesa
1.310 mts
15:10
50'
8:45'
-182 mts
---
TOTAL ATURADES:

ITINERARI

A PEU:
Sortim de la Pradera d'Ordesa. Al final de la Pradera es divideixen els camins, el que va a Cotaturero i el que va al final de la Vall. Agafem el segon. Passat el riu Arazas un altre trencall, a la vall o a la senda de Cazadores. Nosaltres el segons. Puja vertiginosament, sense treva, sense descans. Un cop a dalt, girem cap a l'est. Primer trobem el mirador i una petita caseta. Comença el descens, molt suau. Abans d'arribar a la cascada trobarem el desviament al refugi de Góriz (el que no passa per les clavijas de Soaso. Des de la cascada només ens queda tirar avall. En el últim tram, podem escollir anar per camí més a prop de Cotatuero (més transitat) o passar el pont d'Arripas i anar sense tanta gent.

Tornar a dalt
Anar a l'inici