Si no és que puges des de Figaró o des del poble de Tagamanent -com ho vam fer fa dècades, no té massa història el Tagamanent. Tot i així és un bon cim per a iniciar els petits en això de la muntanya. Bé des de l'aparcament gran o bé des del petit situat al collet de Sant Martí (970 mts) i on acaba la pujada que ve d'Aiguafreda és una pujada curta però pronunciada. A dalt trobem la restes restaurades del priorat de Santa Maria i dels edificis annexos de la rectoria. Abans hi havia hagut un castell sota els dominis dels comtes de Barcelona que ja era esmentat l'any 945. Es tenen vistes sobre els cingles de Bertí, el Puigraciós, la Mola i Montserrat o la plana de Vic i Centelles.
Només el Tagamanent (1.056 mts) era massa poc i decidim anar fins al Sui (1.318 mts). Ja estem a una bona alçada, així que no hem de fer massa desnivell
Entre el Tagamanent i el Sui passem per la masia de Can Bellver que actualment funciona com a restaurant amb productes 100x100 de proximitat. També per la masia de Ca l'Agustí on hi ha instal·lat un museu etnogràfic i que es pot visitar amb reserva prèvia.
Entre els dos cims, una llarga pista que ens va acostant a les muntanyes més altes del Montseny (el Matagalls i el Turó de l'Home). Seguint el track, a uns 4 kms i 3/4 d'hora de camí, girem a la dreta per un corriol que no està indicat per agafar el camí del cim i evitar donar una volta molt més llarga.
Al cim del Sui les vistes són molt diferents: els pic ja destacats del Montseny i també el Montnegre els tens just al davant i es pot veure fins a l'àrea de Barcelona. Nosaltres hem fet la pujada quasi plana, però si vens per exemple del poble de Montseny, el desnivel s'acosta als 1.000 metres.
Al cim del Sui les fotos són molt plàstiques, bandera i Montseny al darrera. També hi ha un pessebre i un llibre per deixar constància de la pujada.
Berta Solanas
|