No només aquesta ruta era desconeguda per a nosaltres, l'existència mateixa de Torrent del Puig, la seva bellesa i encant, també. I això que hem fet moltes voltes per Catalunya, moltes rutes, moltes passejades pels torrents i corrriols del pais. Però no es pot saber tot i aquesta va ser una molt agradable sorpresa que va venir de la ma del meu germà. Ells ens va posar sobre avís del lloc i hi vam anar, com moltes vegades, decidit la nit anterior.
El camí va tant per la dreta com per l'esquerra del Torrent, s'ha de passar diverses vegades i, en algun moment, s'hi camina gairebé per dins. Val a dir que vam fer el Torrent del Puig, a la Garrotxa, gairebé tot sols. Vam trobar dues parelles pujant pels gorgs i si, al final, unes 10 persones més pujant pel Camí Ral entre Olot i Vic. No trobar gent és un què, que segurament no passa a l'estiu, quan ve més de gust banyar-se en els tolls i basses que hi ha al llarg del camí. Per això és una excursió que hem de tornar a fer quan faci més calor. Evidentment el 29 de desembre no era el dia.
Acabada l'excursió vam intentar dinar a Hostalets d'en Bas -tot ple i alguns restaurants tancats-, a Sant Esteve d'en Bas -el mateix- i vam acabar dinant a Les Preses. No vam trobar el que buscàvem però a Can Central vam menjar molt i molt de gust. És botiga de productes de proximitat, bar i també restaurant. Molt petit però hi havia lloc. Després es va omplir.
Un cafè a Olot i una visita curta a Sant Privat d'en Bas -a sota del Puigsacalm- van acabar un dia magnífic.
Berta Solanas |