L'excursió del dia anterior al Montmajor ens va cansar molt (per la falta d'aigua) vam voler fer avui una coseta més suau, tot pensant que havíem de tornar a Barcelona. I el Lluís va pensar en el Puigsacreu, un cim al costat de Sant Pau de Segúries - on dormíem- i al que podíem anar sense agafar el cotxe. Vam fer la ruta al revès del track que es va baixar i va estar molt bé també. Molt poca gent, millor dit, gairebé ningú si descomptem les vaques, els 3 rucs i els 4 cavalls.
Així que primer vam passar per la font de la Puda i per la font Fresca, i totes dues feien honor al seu nom. Especialment a la zona on està la font de la Puda el paisatge era molt desolador, les destrosses de les pluges de la tardor passada eren molt visibles, ningú n'ha tocat ni una branca caiguda ni una pedra moguda. També vam haver d'imprivisar en algun tram perquè el camí havia desaparegut.
L'altra característica de l'itinerari és que entre les fonts i que surts a la pista ..... hi ha molts camins, són molt perdedors i cal anar mirant contínuament el track. Després, i a la baixada la cosa canvia, només cal no passar-se de llarg dels trencalls.
I com que hem acabat d'hora i ens havíem d'esperar a les 3 per dinar a Les Graelles de Ripoll, vam fer una visita a l'abadia de Sant Joan de les Abadesses, que tants cops passant per aquí, mai havíem fet. Aquí, ni els senyors feudals ni la jerarquia de l'esglesia van suportar que una dona manés i s'organitzés com a cap de l'Abadia. Van acusar les monges de portar una vida poc exempla i van convertir l'abadia en una canónica, quan el cert és que el germanastre de l'abadessa Ingilberga volia aquelles terres. Era l'any 1017. |
